Blog
Declaració de Vic, de suport al sector residencial
Publicat el 31/03/2023
1. La missió del sector residencial és promoure la qualitat de vida i la dignitat de les persones especialment vulnerables, per tal que visquin al més activament possible quan requereixin atenció institucionalitzada.
2. El sector residencial és el paradigma i el referent més qualificat dels valors i comportaments d’una societat cuidadora i compassiva aplicats a l’atenció de persones especialment vulnerables. En un context demogràfic d’envelliment i dificultats de suport de les estructures familiars clàssiques, ha de practicar, explicitar i promoure aquesta visió i lideratge a la societat. En el marc de la pandèmia, ha patit un impacte enorme i ha respost amb compromís, competència i resiliència, que mereixen el suport, el reconeixement i els recursos necessaris per a una atenció de qualitat reconeixement i suport.
3. El sector residencial té una gran importància quantitativa i qualitativa, és un actiu i motor econòmic i social, i ha d’elaborar i implementar una renovació estratègica que l’adapti a les noves necessitats derivades de l’envelliment, i de la prevalença i complexitat de persones amb malalties cròniques de tota mena que ja està atenent.
4. L’atenció sanitària del sector residencial ha de ser garantida com a dret, i requereix propostes potents, realistes i amb diversitat adaptativa de models.
5. S’identifiquen àrees de millora internes rellevants: millora de l’autonomia i participació dels residents i les famílies; infradetecció de malalties avançades, dolor, solitud i aspectes psicosocials de les persones residents; identificació de persones amb necessitats diferents (incloent-hi salut mental, discapacitats, trastorns, demència, etc.); suport, formació i participació de professionals, i coaching de membres de direcció, entre d’altres.
6. Cal elaborar i implementar un set d’estàndards assistencials i d’organització consensuats, així com programes específics de millora de qualitat, accés a noves tecnologies de cures i informació, i connexió amb els sistemes d’informació.
7. Cal elaborar, consensuar i implementar un model de competències, de suport i de participació dels professionals.
8. El sector residencial ha de formar part d’un sistema integrat territorial d’atenció a persones grans i les situacions prevalents, assegurant la relació amb els sistemes de salut-social, i amb la societat i la comunitat de què forma part, i convertint-se en el referent local, territorial i general de l’atenció a persones grans.
9. Cal un projecte ambiciós de renovació del model assistencial, d’organització i d’estructura amb finançament adequat, i inversions públiques i privades.
10. Cal implementar lideratges potents, capaços de liderar la millora de l’atenció i organització, de la posició social i reputació del sector, i estratègies actives transformadores, i convertir-lo en un sector dinàmic i innovador.
2. El sector residencial és el paradigma i el referent més qualificat dels valors i comportaments d’una societat cuidadora i compassiva aplicats a l’atenció de persones especialment vulnerables. En un context demogràfic d’envelliment i dificultats de suport de les estructures familiars clàssiques, ha de practicar, explicitar i promoure aquesta visió i lideratge a la societat. En el marc de la pandèmia, ha patit un impacte enorme i ha respost amb compromís, competència i resiliència, que mereixen el suport, el reconeixement i els recursos necessaris per a una atenció de qualitat reconeixement i suport.
3. El sector residencial té una gran importància quantitativa i qualitativa, és un actiu i motor econòmic i social, i ha d’elaborar i implementar una renovació estratègica que l’adapti a les noves necessitats derivades de l’envelliment, i de la prevalença i complexitat de persones amb malalties cròniques de tota mena que ja està atenent.
4. L’atenció sanitària del sector residencial ha de ser garantida com a dret, i requereix propostes potents, realistes i amb diversitat adaptativa de models.
5. S’identifiquen àrees de millora internes rellevants: millora de l’autonomia i participació dels residents i les famílies; infradetecció de malalties avançades, dolor, solitud i aspectes psicosocials de les persones residents; identificació de persones amb necessitats diferents (incloent-hi salut mental, discapacitats, trastorns, demència, etc.); suport, formació i participació de professionals, i coaching de membres de direcció, entre d’altres.
6. Cal elaborar i implementar un set d’estàndards assistencials i d’organització consensuats, així com programes específics de millora de qualitat, accés a noves tecnologies de cures i informació, i connexió amb els sistemes d’informació.
7. Cal elaborar, consensuar i implementar un model de competències, de suport i de participació dels professionals.
8. El sector residencial ha de formar part d’un sistema integrat territorial d’atenció a persones grans i les situacions prevalents, assegurant la relació amb els sistemes de salut-social, i amb la societat i la comunitat de què forma part, i convertint-se en el referent local, territorial i general de l’atenció a persones grans.
9. Cal un projecte ambiciós de renovació del model assistencial, d’organització i d’estructura amb finançament adequat, i inversions públiques i privades.
10. Cal implementar lideratges potents, capaços de liderar la millora de l’atenció i organització, de la posició social i reputació del sector, i estratègies actives transformadores, i convertir-lo en un sector dinàmic i innovador.